ARENYS DE MUNT; El vi i l'espardenya sempre a punt!: COM HA CANVIAT?

Aquí us deixem una videoexplicació. Esperem que gaudiu del poble d'Arenys de Munt!

El paisatge del terme d'Arenys de Munt fa uns 10.000 anys estava format per boscos d'alzina i roure, al voltant de la riera, els torrents i els rierols creixien arbres de boscos més tancats i humits, com el bedoll, el pollancre o l'avellaner. A l'actualitat com ja hem esmentat anteriorment, trobem boscos d'alzina i pi.

Les primeres manifestacions d'activitat humana són de finals del Neolític, a indrets situats a 400 i 500 metres d'alçada, com són la Pedra de la Ferradura, el Dolmen de l'infern, el Menhir de la Plana de les Bruixes i algunes destrals trobades a Torrentbo.

Pedra de la Ferradura

Més endavant a l'època romana, trobem evidències de quatre vil·les romanes els noms de les quals perdura encara dins el municipi com són Can Catà, Can Jalpí, Can Bellsolell i n'Aiguaviva.

Només la de Can Jalpí va superar el s.III en forma de mas, gràcies a la seva escassa distància de la Via Augusta. A la part posterior de la vil·la s'hi va trobar un forn d'àmfores destinades a contenir el vi que es produïa a la zona.

Durant l'època medieval es creu que la zona va anar quedant despoblada i no és fins al s.XIII, quan comencem a tenir més dades del repoblament del que en aquell moment era la zona de la Parròquia de Sant Martí d'Arenys, que trobem nombrosos masos a la Vall de Sobirans i en alguns turons del tram mig de la riera.

Cap al s.XVI, el sector més benestant de la pagesia va constituir el nucli de la parròquia, van manar gairebé fins al s.XIX. Abans però, per defensar els seus masos dels turcs i bandolers van optar per construir torres de defensa. Juntament amb els comerciants i mariners del barri de la riera, es decidiren a endreçar les seves cases a la vora d'aquesta, i a construir una nova església millor que la que ja hi havia.

Mas de Can Maiol de la Torre que rep el seu nom en honor a la torre de defensa adossada a la casa original.

Aquesta església, a més de suposar la prova d'un creixement social i econòmic, va comportar el naixement del poble tal i com el coneixem avui. L'església és l'inici del ressorgiment de la riera que des d'aquell moment va ser el centre de la urbanització ininterrompuda del poble.

Passats uns anys, el s.XVII amb la pesta i la davallada de població que això comportava, arribà el creixement de l'agricultura, amb els cereals i la vinya. Es calcula que el 70 per cent de la població es dedicada a la pagesia. També van sorgir dues noves activitats, una de les quals ha tingut ressò dins el poble fins a l'actualitat, la rellotgeria i les puntes de coixí. Encara ara tenim dues escoles de puntaires al poble que realitzen exposicions i mostres arreu del món.

També és al s.XVIII quan sorgeixen unes festes de caire popular que reben el nom de Bredes o Enramades (perquè s'enramaven els arbres amb garlandes de colors). El nom de Breda es referia a les festes tradicionals de Corpus que es celebraven a cada barri del poble. Ben aviat la paraula Breda passa ser sinònim de festa de barri que es celebren encara ara durant el mes de juny i juliol.

Al s.XIX Sant Martí d'Arenys pateix la coneguda fil·loxera, que arrasa les plantacions de ceps i deixa a molta gent del poble a la misèria. A partir d'aquell moment molts homes es dediquen a treballar al bosc, amb el suro o fent llenya, feixines o rodells pera les botes. El carboneig també era important però requeria unes estades al bosc llargues i perilloses. Encara que ara sembli mentida, s'enfilaven als arbres sense cap mena de protecció i gairebé sense escala, fins a les branques més altes. Molts homes morien en accidents o de fred en aquesta feina.

En aquella època també van aparèixer les primeres indústries, de petites dimensions. L'any 1890 hi havia al poble cinc fàbriques tèxtils: Mateu Closa, Josep Soler, Tomàs Cusachs, Rafanell i Volart.

Ja al s.XX, Arenys de Munt compta amb una població de 3095 habitants, xifra que es va mantenint pràcticament invariable durant els primers trenta anys d'aquest segle. El 40% de la població seguia dedicada a treballs forestals i del camp però cap al 1930 un 36% de la població estava treballant a alguna de les indústries del poble.

El 1906 hi va haver un canvi important per a la gent del poble ja que va arribar, de la mà de Martí Teys i Antoni Rovira, la primera sala de cinema. Bé, era un magatzem darrere un dels bars emblemàtics del poble, Can Rovira. Es va fundar el Club Esportiu d'Arenys de Munt, amb el futbol i l'hoquei, que encara és un esport molt valorat i el primer equip masculí té una importància rellevant dins l'hoquei català.

Des de l'any 1931, en que el partit republicà obtingué el poder de l'ajuntament, Arenys de Munt ha estat un poble d'esquerres, els diferents governs des de l'any 1931 fins al 1936 es van dedicar a invertir en educació, i tenien com a objectiu un ambiciós pla de modernització de la vila; construcció de cases per als mestres de les escoles, urbanització de carrers, construcció d'una plaça mercat, establiment d'una xarxa de clavegueres, abastiment d'aigua potable a tot el poble... Però tots aquests projectes van quedar estroncats l'any 1936 per l'aixecament militar i la consegüent Guerra Civil. EL 22 de gener de 1939, l'ajuntament republicà d'Arenys de Munt celebrà la seva última sessió, i el 30 del mateix mes les tropes de Franco entraren al poble.

Passada la guerra, si l'any 1940 hi havia una població de 3.004 persones, al cap de dos anys, l'any 1942, havia davallat fins a 2.850. No va ser fins als anys 60 quan va començar a haver-hi un nou creixement demogràfic gràcies a les condicions favorables econòmiques i socials que tornaven a arribar al poble.

Des de l'any 11946 s'instal·la al poble una nova indústria, la Grober, que arribà a tenir uns 270 treballadors entorn de 1960.

Va ser cap aquella dècada quan el poble deixà de ser una comunitat exclusivament agrària per convertir-se en un indret amb una gran quantitat de gent dedicant-se a la indústria i amb un canvi de costums i models força radical. El creixement demogràfic s'accentuà amb l'arribada de molts immigrants andalusos i extremenys a causa de la creixent demanda de mà d'obra industrial. Es van crear més de sis empreses tèxtils, que amb les que ja hi havia en sumaven tretze en total.

Es va inaugurar la biblioteca municipal i el "Colegio Libre Adoptado" que va esdevenir l'Escola de Formació Professional i en l'actualitat és l'Institut Domènec Perramon, d'E.S.O. i Batxillerat.

Acabada la dictadura, es va tardar fins a dos anys a canviar noms de carrers i places, però l'ambient general era festiu i es van poder recuperar les ballades de sardanes tradicionals, la Festa Major de Sant Martí, les Bredes i les Cantades d'Havaneres.

Us deixem amb unes fotos dels canvis que ha sofert Arenys de Munt des de fa uns quants anys fins ara.